dissabte, 29 de novembre del 2008

Futbol i Literatura

Últimament disfruto com una gossa de les cròniques futbolístiques d'"el País". O els meus gustos literaris s'han empobrit preocupantment, o hi ha poetes narrant encontres de peu-pilota (i toros quan n'és temporada).

dijous, 13 de novembre del 2008

google, el monopoli

Des del meu navegador chrome,

Connectat a blogspot des del meu compte gmail,

Amb un ordinador amb google desktop,

Gran fan de l'street view, google maps, labs, documents, picassa, calendar, groups...

Em fa por, això, nois.

Que torni el messenger.

diumenge, 2 de novembre del 2008

moment

L'stress-energy tensor es tradueix habitualment per tensor d'energia moment, així que he decidit titular aquest post moment però més aviat volia parlar d'stress. De l'stress que es viu aquí.

Els israelians són, majoritariament, esquerps, bruscos i maleducats. Fa mal de generalitzar, però això se sent així. Els detalls els delaten: a l'autobús [sí, cada dia l'agafo un parell de cops... i encara sóc aquí! :)], el conductor prefereix aplicar-te una acceleració de 2g en una rotonda abans que puguis seure tot i que el semàfor, a 10 metres, estigui en vermell. Tan fa. Suposo que per això no es veuen massa avis als autobusos. Quan arriba al semàfor, murmura entre dents coses. Tothom té pressa.

A l'autopista, mentre avances un camió lent, tu a 140 km/h (encara que estigui malament), se t'enganxa un cotxe al cul amb menys cilindrada però més pressa que t'enlluerna i et pita perquè t'apartis del seu camí. Agoserat!

És veritat que l'atmòsfera diaria aquí és més tensa que a altres llocs: controls de documentació i bossa arreu: al super, gimnàs, autobús, cine, bar, centre comercial, uni... És veritat que pujes al bus i a la parada següent pujen 5 nois que fan el servei militar, tots amb les seves metralletes colt penjades del braç, espero que amb el seguro posat o sense carregar. Si no qualsevol dia en un sotrac. uf.

I és que són russos. Sí, la majoria són russos. I crec que l'estalviament de calor del que venen acostumats els refreda també les maneres. Sí, el país a qui USA tot li permet és rus.

Però quan els busques també trobes moments de calidesa humana, somriures, anècdotes i enraonabilitat entre aquests russos.

dissabte, 25 d’octubre del 2008

Dia 36

Vist a Betlem:


Aquest és el primer post d'aquest bloc, que té com a intenció compartir sensacions viscudes a Terra Santa, en la croada personal que és perseguir una tesi doctoral, i les seves crisis de fe.